lunes, 7 de mayo de 2007


Honesta i lluitadora

Rosa Albiol

Albiol en un moment del sopar
Arenys de Munt / 2-5-07 19:01 /
Aquests dos adjectius són els que fa servir Rosa Albiol per autodefinir-se, tot i que jo n'afegiria dos més: segura i optimista. Dic que Rosa Albiol és tan segura de si mateixa i de les seves idees perquè afirma, sense que se li noti cap escletxa de dubte en les seves paraules, que aquests propers 4 anys no estarà a l'oposició i que el PSC tindrà la clau de la governabilitat a Arenys de Munt. Tenint en compte la seva carrera vertiginosa dins el món de la política, i dins la seva vida professional, no és d'estranyar que es mostri confiada. Després d'haver estat mestressa de casa i amb una vida dedicada als seus fills i a la seva família, va començar a treballar dins el món de la geriatria i la gent gran i també va entrar a formar part del PSC. Assegura que sempre s'ha trobat molt bé dins el partit. Ara la formació ha apostat per ella per fer-la alcaldable.
Abans de començar a tastar les exquisideses que ens van arribant a taula, descobreixo que Rosa Albiol és una dona que se sap fer valorar “em van demanar 4 vegades que em presentés com a cap de llista i en tres ocasions vaig dir que no, però a la quarta vaig dir que sí”. Ho va decidir després d'adonar-se que s'havia d'implicar a la vida política del poble, de manera paral·lela a la seva feina, aquesta vegada de debò, i per solucionar temes que preocupen els arenyencs. Rosa Albiol es mostra especialment satisfeta quan diu que la política li ha permès aprendre moltes coses i sobretot que li ha aportat grans oportunitats. “La propera setmana dino amb el president Montilla i això em permetrà a mi i als meus companys poder parlar amb ell de manera molt individual”.
Es buiden les primeres copes i la poció màgica actua sobre l'art de fer tertúlia. Amb això, Rosa Albiol reconeix que Arenys de Munt hi ha la percepció que ella és una persona desconeguda per a molts, però de seguida s'afanya en contradir-ho. Va arribar fa 25 anys i aquí hi ha tingut els seus fills, l'Aldo i l'Edgar, dels quals se sent especialment orgullosa. “Els he portat a escola i he passejat pel poble, amunt i avall”. “Si algú no em coneix és perquè no s'hi deu haver fixat, perquè petita precisament no sóc” sentencia amb humor. Els altres candidats s'afanyen en dir que inevitablement Albiol serà coneguda per l'afer dels cartells penjats als fanals de la carretera C-61. Un fet, però, que no ha preocupat gens a la candidata perquè sempre ha deixat clar que això s'ha portat des de la delegació del partit a Catalunya i que ella no ha tingut res a veure en la decisió.”Ara sí que em coneixeran, doncs” conclou.
El que sí és cert, amb cartells o no, és que Rosa Albiol s'ha posat en contacte amb col·lectius diferents del poble, dones, homes, joves, grans al voltant d'una taula també i amb un cafè per acompanyar. Creu que és una bona manera de conèixer de prop la percepció de la gent. La proximitat i el dia al dia és el que creu que és important de debò, per aquella persona que es lleva va a fer el cafè al matí que va a comprar el pa a la fleca... Considera que hi ha discursos polítics massa embolicats i que al ciutadà se l'ha de parlar amb claredat.
A Rosa Albiol també li agrada remarcar que les dones tenen una sensibilitat especial a l'hora de fer política. “L'Ajuntament ha d'estar format per homes i dones” diu, però sobretot creu que una dona pot tractar alguns problemes de manera molt diferent com ho faria un home i amb més sensibilitat. Sobretot de cara als pares i mares dels infants que han d'anar a la futura escola bressol o la residència geriàtrica. Respecte l'escola bressol, Rosa Albiol diu que l'Ajuntament no ha fet la feina i que ella ja va plantejar el problema en un ple. “Vaig preguntar a la regidora d'ensenyament si sabia quants nens i nenes de 0 a 3 anys hi havia al poble i em va contestar que no era un tema prioritari”. En aquest sentit, explica que hi ha una escola bressol privada que havia de tancar les portes i que no ho ha fet per no deixar infants sense plaça.
Una altra dels projectes que surten a la conversa és el que ha de marcar el futur del poble, el projecte de canalització de la riera. Per Albiol, el PSC sempre s'ha mostrat clar amb aquest projecte “el meu partit va ser el primer en dir que estava a favor d'aquestes obres”. La candidata és clara a l'hora de referir-se a les obres “hem de treballar per vetllar que es facin bé”.
Per tota la feina a fer, Rosa Albiol ha demostrat molta confiança en el seu equip. “La meva llista és la millor i amb la gent més ben preparada professionalment”. Segons ella, hi ha gent que sap de què parla i sap què tracta. Si aconsegueix ser alcaldessa, seria la primera dona en aconseguir-ho. Amb això, i tots els candidats hi reflexionen, rellevaria la figura de l'actual alcalde Andreu Majó, que per a molts s'ha convertit en un referent. “Crec que si tens un equip de gent preparat i amb il·lusió pots arribar a fer molt bona feina”. Malgrat tot, si aconsegueix l'alcaldia, ho faria sense renunciar a la seva actual feina com a directora d'una residència geriàtrica. La candidata del PSC reitera que amb un bon equip de persones la feina es pot portar endavant i que un alcalde no necessàriament ha de tenir dedicació exclusiva, tot i que entén que Arenys de Munt es tracta d'un cas diferenciat d'altres pobles, en ser un municipi amb 8.000 habitants. I també apostaria per un govern d'unitat, però no de qualsevol manera, tenint en compte que està molt segura que ella té la clau per als propers quatre anys.
El sopar acaba amb un altre cafè i amb una tertúlia més distesa que ens fa descobrir la Rosa Albiol mare, i com a persona que ha estat lluitant per fer-se a ella mateixa.
Míriam Farelo

No hay comentarios: