UN REFERENT

Ara que tinc una estona per poder estar amb mi mateixa ( què difícil és a vegades...) escric en aquest, el meu blog, amb el que tinc una relació amor –odi, que em comença a semblar força interessant , em sobte com al trobar-me davant d’un paper en blanc em costa expresar per escrit els meus pensaments inclòs aquelles idees que em sembla tenir molt clares, no deixa de ser curiós, al menys per mi.

Després d’aquesta refexió, avui, m’agradaria escriure sobre una dona amb la que estic coincidint molt últimament, Manuela de Madre, evidentment no puc escriure res de nou crec que està tot dit però... aquets últims dies penso moltíssim en ella i en mi, i també penso en el discurs que vaig fer el dia de la meva presentació de la que no he escrit mai aquí perquè encara no tenia blog.

Com a dona que no fa tant de temps que està en aquest món, el de la política, sempre he buscat referents, altres dones que com jo han creuat la barrera de la vida privada, i social per endinsar-se en el fascinant món de la política, evidentment ella és un dels meus referents però no l’únic ( Lourdes Muñoz, Carmen Alborch... ), l’admiro i ella ho sap quan la miro.

Crec que tenim moltes coses que ens apropen, les dues som dones, amb una vida familiar que de vegades és difícil fer congeniar amb les nostres obligacions polítiques, som socialistes, amb una sensibilitat social molt profunda, i som ambicioses, perque volem el millor ( cadascuna des de la seva posició ) pel nostre poble o nació.

Som dones compromeses, que ens impliquem a fons, que ens agrada construir un futur pròsper, en democràcia i solidaritat. Una vegada ella mateixa va dir, els socialistes som gent ordinária ( persones normals ) que fem coses extraordinàries.

Veure’t, estar amb tú una estona, es rebre un preuat impuls de motivació i força increïble. Sé que aquest proper dissabte ens veurem un altre cop i et tornaré a mirar als ulls perquè sàpigues que et segueixo admirant.