ESTIC DE DOL

Ahir dimars 27 de febrer dia tràgic per les dones, la violència torna a fer-se palesa. Un cop més llegeixo la plana del Punt i no puc fer altra cosa que esgarrifar-me.
Mercedes Molina 58 anys, cremada i patejada, pressumptament pel seu ex marit, estàven en tràmits de separaciò .
Una veïna de només 25 anys d’Oporriño (Pontevedra), de la que ni tan sols diuen el nom, morta, estrangulada pel seu company sentimental.
Una noia de 19 anys apallissada pel seu ex xicot a Coristanco (la Coruña), el noi es va suïcidar al cap d’unes hores.
I una nena de 10 anys apunyalada pel seu pare. Fins a 15 ganivetades li va donar perque la nena es volia quedar amb la seva mare i no volia marxar amb ell, això va passar a Collado Hermoso (Segovia).

Quanta violència en ares del amor, quina mentida més punyent!!!!!

Sincerament avui em costa escriure racionalment sobre aquest fet, encara que ho intentaré .
L’any 2005 l'Organització Mundial de la Salud ja deia en un estudi que la violència feta per les parelles éss la més comuna envers les dones, molt més que les agressions o violacions fetes per estranys o coneguts, pensem per un moment els efectes que causen aquestes agressions, les conseqüències gravíssimes per la salud i el benestar físic i psíquic que suporten les dones, més encara, si pensem, que en la majoria dels casos s’amaga el fet.
Encara avui a les dones els costa fer pública la seva situació, els costa demanar ajut a la policia o al serveis públics.

El que m’agradaria saber és quan totes i tots entendrem que tenim una gran responsabilitat en aquesta acceptada massacre?

FOTO DE FAMILIA

Divendres passat, vaig asisstir al acte de proclamaciò d’una companya i amiga, la Pilar Ventura ,de Cabrera de Mar , un poble petit, bonic i acollidor pel seu paissatge i per mi especialment estimat per la seva gent.
La Pilar va estar apadrinada per la Manuela de Madre i acompanyada per la seva familia ,companys de feina, amics i una gran representació dels alcaldables per les properes eleccions municipals, de ben segur va trobar a faltar la presencia del seu pare ,que per la seva edat, no va poder asistir-hi i al que les joventuts Socialistes vàren fer un petit homenatge, entregant ,al fill petit de la Pilar, en Nil, una insignia de plata com a record pel seu pas per les JSC .
No em va sorprendre gens el sentiment i la professionalitat que la Pilar va transmetre en el seu discurs, la conec i sé, que es una persona plena de sensibilitat envers els altres i una professional de cap a peus , però he de reconeixer que no tant sols a mi sinó a tots els que la vàrem escoltar ens va posar la pell de gallina.Vull des de el meu blog desitjar-li els millors resultats electorals i expresar-li el meu suport incondicional. Anims Pilar!!, t’estimo.

UN REFERENT

Ara que tinc una estona per poder estar amb mi mateixa ( què difícil és a vegades...) escric en aquest, el meu blog, amb el que tinc una relació amor –odi, que em comença a semblar força interessant , em sobte com al trobar-me davant d’un paper en blanc em costa expresar per escrit els meus pensaments inclòs aquelles idees que em sembla tenir molt clares, no deixa de ser curiós, al menys per mi.

Després d’aquesta refexió, avui, m’agradaria escriure sobre una dona amb la que estic coincidint molt últimament, Manuela de Madre, evidentment no puc escriure res de nou crec que està tot dit però... aquets últims dies penso moltíssim en ella i en mi, i també penso en el discurs que vaig fer el dia de la meva presentació de la que no he escrit mai aquí perquè encara no tenia blog.

Com a dona que no fa tant de temps que està en aquest món, el de la política, sempre he buscat referents, altres dones que com jo han creuat la barrera de la vida privada, i social per endinsar-se en el fascinant món de la política, evidentment ella és un dels meus referents però no l’únic ( Lourdes Muñoz, Carmen Alborch... ), l’admiro i ella ho sap quan la miro.

Crec que tenim moltes coses que ens apropen, les dues som dones, amb una vida familiar que de vegades és difícil fer congeniar amb les nostres obligacions polítiques, som socialistes, amb una sensibilitat social molt profunda, i som ambicioses, perque volem el millor ( cadascuna des de la seva posició ) pel nostre poble o nació.

Som dones compromeses, que ens impliquem a fons, que ens agrada construir un futur pròsper, en democràcia i solidaritat. Una vegada ella mateixa va dir, els socialistes som gent ordinária ( persones normals ) que fem coses extraordinàries.

Veure’t, estar amb tú una estona, es rebre un preuat impuls de motivació i força increïble. Sé que aquest proper dissabte ens veurem un altre cop i et tornaré a mirar als ulls perquè sàpigues que et segueixo admirant.

ENYOR

De vegades hi ha coses que ens arriven al cor , avui la Lola ho ha aconseguit.

La Lola és una de les àvies que viu a la Llar d’avis on jo treballo, ella participa en totes les activitats del centre , és una dona activa i desperta, encara que la seva sordesa la limita .

Aquest matí una de les activitats en les que participa, era un taller de “reminiscència” (com diu la nostra psicòloga), una estona on es parla del passat per recordar com eren moments molt determinats o no de les nostres vides o bé per parlar d’un tema en concret.

Avui li ha tocat escollir el tema de conversa, ha volgut parlar sobre la joventut i és curiós que l’ha associat amb l’amor i l’enamorament, és lògic, precisament l’amor és molt important quan ens fem grans, sentir l’amor dels fills, els amics que ens queden i l’amor de la parella, moltes vegades present en el seu record però no en les seves vides.

Moltes vegades, les persones, al veure als avis, pensen que sempre han sigut gent gran i evidentment no és cert, ells igual que nosaltres també han estat joves, han treballat, han tingut fills, s’han enamorat, molts d’ells encara ho estan.

Avui recordant la seva joventut ha fet un escrit, he pensat posar-lo aquí perque el pugui disfrutar qui entri a visitar el meu blog.

La Lola sense voler m’ha fet reflexionar sobre l’amor, ella al igual que els altres avis amb els que convisc a diari m’ensenyen cada dia que l’amor és el més important de les nostres vides i que per l’amor, el temps no té cap sentit.

FEM PINYA!!

Dissabte vaig assistir a l'acte de proclamació de la candidatura socialista a Sant Pol de Mar, PIEDAD JIMENEZ, una dona decidida, lluitadora , amb una gran capacitat de treball.

Em plau saber que una altra dona lidera el projecte, m'il·lusiona pensar que hi ha vuit dones, lluitadores, decidides a canviar les coses en els seus minicipis, vuit llistes al Maresme encapçalades per nosaltres......les dones!!

La PITI va tenir la sort d'estar apadrinada per la Manuela de Madre, diputada i presidenta del grup socialista al Parlament de Catalunya i Manel Mas diputat per Barcelona a les Corts Generals.

Només em resta dir-li PITI, SORT I AL TORO!!!!!

PARLEM DELS PROBLEMES DE LA GENT

Dilluns 12 vàrem tenir una trobada amb Manel Mas i una representació de treballadors Autónoms d'Arenys de Munt per parlar sobre el nou Estatut del treball autònom.

A Catalunya hi han 558.000 persones que es troben en aquesta situació de desigualtat laboral envers els treballadors per compte aliena.

El Manel ens va explicar en que consistirà aquest projecte i quines millores fonamentals es trobaran en els 29 articles que intenten regular-lo.

En aquest moment i després de l’aprovació de l’avantprojecte pel Consell de Ministres, l’any passat, el text ja està a la Cambra i comença la seva tramitació, pel que ara sols cal explicar les intencions i els grans trets de la proposta ja que en el seu recorregut parlamentari s’anirà perfilant, amb aportacions i transaccions, espero que per millorar.

Debats sobre el tema i posicionaments dels grups n’hi ha forces i no crec que es posin en qüestió les principals línies d’aquest projecte ja que intueixo una voluntat general de donar resposta a la problemàtica existent, especialment en la qüestió cabdal de convergència del règim de protecció social vers el general del treballadors per compte aliena. El tema del reconeixement dels treballadors autònoms dependents, i la seva adscripció a la jurisdicció social és una de les novetats destacables com a reconeixement de les noves realitats socioeconòmiques del món d’avui .